Una de les contemplacions del cos en el cos és la contemplació de la respiració. Cultivar-ne i practicar-ne l’atenció amb assiduïtat dóna molts fruits i és molt beneficiós.

Siddhartha Gautama

 

unnamedCada respiració és un néixer i un morir, i per això pot convertir-se en el vehicle més adequat per aprendre a viure i també per deixar de témer la mort; es tracta d’introduir-se en el ritme del prendre i del desprendre’s del qual estan fetes totes les situacions de la nostra existència.Atenent aquest flux i reflux de l’aire en el nostre organisme, descobrim que pot difractar-se en quatre temps: inhalació, retenció, exhalació i manteniment en el buit. El primer temps ens disposa per acollir i ens exercita en l’actitud de rebre. Retenir la inhalació correspon al temps d’omplir-se i de fruir d’aquesta plenitud.suposa la capacitat d’interiorització i de saber romandre en aquest estat de recolliment en contacte amb el propi món de dins. L’exhalació es correspon amb el moment de donar i d’abandonar-se.En les pràctiques de meditació s’ensenya a allargar el temps de l’expiració. El quart temps , després de l’exhalació profunda, quan el deixar anar i l’abandonar-se s’allarguen fins al final, fins a l’extrem, arribem a romandre ins instants en el buit. Aquesta vaqüitat permet experimentar que l’ésser humà pot fer estada en el no-res assossegadament, sense inquietar-se.

       Xavier Melloni. El Desig essencial.