Jatakes (sis contes budistes) Text: Marta Millà. Ilustracions: Rebeca Luciani

Foto jatakes

Fa molts i molts anys van néixer al sud-est asiàtic uns animals peculiars amb poders màgics. Expliquen que per allà on passaven transformaven les ombres en llum perquè encomanaven l’alegria i la bondat dels seus cors a tots els éssers vius.

Col·lecció:Petit Fragmenta. Primera edició: març del 2017. Editat en català, castellà i portuguès!

Contes Zen, petites històries per a despertar

https://www.youtube.com/watch?v=Uwkz9rhq-LU

 

 

Captura de pantalla 2015-05-27 a les 11.07.41

L’espectacle que us presentem és una invitació a viatjar en el temps i l’espai a partir de la veu de Marta Millà i el so evocador de la flauta japonesa shakuhachi del mestre Horacio Curti: Un instrument i un so que s’originen en les pràctiques meditatives dels mojos Zen de la secta Fuké. Ells l’utilitzaven com a eina en el seu camí cap a la il.luminació. Viatgem plegats al Japó antic on la saviesa Zen ens  desperta la ment per la seva lucidesa, consciència i tendresa. Els personatges dels contes son terriblement humans: dubten, son arrossegats per les passions, s’equivoquen i comprenen… com qualsevol ésser humà. En un format íntim i petit, sense cap més requeriment que un espai tranquil i una audiència atenta, aquests dos artistes proposen a Contes Zen una parada de 50 minuts en les nostres atrafegades vides per poder gaudir en un marc sonor únic, l’aire fresc d’aquestes histories que ens parlen dels anhels humans universals i ens proposen reflexions intel·ligents, pràctiques i sàvies.

 

 

Captura de pantalla 2015-05-27 a les 10.59.04Captura de pantalla 2015-05-27 a les 10.49.52

 

La respiració conscient

Una de les contemplacions del cos en el cos és la contemplació de la respiració. Cultivar-ne i practicar-ne l’atenció amb assiduïtat dóna molts fruits i és molt beneficiós.

Siddhartha Gautama

 

unnamedCada respiració és un néixer i un morir, i per això pot convertir-se en el vehicle més adequat per aprendre a viure i també per deixar de témer la mort; es tracta d’introduir-se en el ritme del prendre i del desprendre’s del qual estan fetes totes les situacions de la nostra existència.Atenent aquest flux i reflux de l’aire en el nostre organisme, descobrim que pot difractar-se en quatre temps: inhalació, retenció, exhalació i manteniment en el buit. El primer temps ens disposa per acollir i ens exercita en l’actitud de rebre. Retenir la inhalació correspon al temps d’omplir-se i de fruir d’aquesta plenitud.suposa la capacitat d’interiorització i de saber romandre en aquest estat de recolliment en contacte amb el propi món de dins. L’exhalació es correspon amb el moment de donar i d’abandonar-se.En les pràctiques de meditació s’ensenya a allargar el temps de l’expiració. El quart temps , després de l’exhalació profunda, quan el deixar anar i l’abandonar-se s’allarguen fins al final, fins a l’extrem, arribem a romandre ins instants en el buit. Aquesta vaqüitat permet experimentar que l’ésser humà pot fer estada en el no-res assossegadament, sense inquietar-se.

       Xavier Melloni. El Desig essencial.

MAHABBAT (La ciència de l’amor)

Presentem aquest espectacle per donar a conèixer al públic la veu del món sufí: La seva poesia, la seva música i la seva sensibilitat. Tots ells son aspectes de la cultura musulmana que van mes enllà dels tòpics que coneixem. És una poesia universal que ens parla de sentiments molt propers, molt íntims.
Poetes com Omar Khayyam i el seu “l’elogi del vi” i “Rubayyat”; El “Tractat de l’Amor” d’Ibn Arabí i “LLum de l’ànima” de Jalal Uddin Rumi ens transporten a un món on l’amor terrenal i l’amor espiritual es fusionen en un anhel comú. És l’amor de l’enamorat, l’amor exaltat que ens empeny a oblidar-nos de nosaltres mateixos a través de la unió amb l’altre. Aquest és l’Amor del que ens parla la poesia sufí.
L’espectacle és una simfonia de veus, sons i colors que acompanyen al públic en un viatge per terres desconegudes en la seva forma, però íntimes i familiars en el contingut. El que és diferent ens estimula i el que és comú ens reconforta. Pretenem així, apropar cultures en un batec comú, més enllà de la forma i a través de l’amor, del cor i de la joia de viure.
És un espectacle que sens dubte no deixarà indiferent a ningú.

Marta Millà, Pedro Burruezo i Bohemia Camerata.

pfoto Pedro PEDRALBESFOTO MAHABBAT 2

Contes Zen, Petites Històries per Despertar

“Cadascun d’aquests contes és una lliçó, una empenteta a l’ànima, un tònic espiritual, un licor estimulant.”

Víctor Manuel Amela

6

        CONTRA EL DRAMA I EL DESÀNIM.  

         Pròleg de VÍCTOR M-AMELA

         Aquest llibre conté un dels meus contes preferits, un dels meus contes de capçalera: el del mestre que fa veure al pagès que res del que li passa no és intrínsecament bo o intrínsecament dolent. Que el que li sembla dolent pot generar un bé, el que li sembla bo pot engendrar un mal, i així successivament, en una roda en què tot és bo i dolent alhora, ja que no hi ha bé sense ombra de mal ni mal sense ombra de bé.

Aquest conte zen té la virtut de revelar-nos l’ambivalència fèrtil i sorprenent de les coses del món, del misteri de l’existència.

Seguir els seus ensenyaments és una manera de viure millor. També documenta la dualitat en què ens entotsolem, i revela que el més sensat i savi consisteix a superar la polaritat, a comprendre
que tota paradoxa és aparent. Aquest conte remet a aquella saviesa tradicional del refranyer castellà, de vegades també una mica zen (deu ser que l’extrem Occident es toca amb l’extrem Orient?), quan diu que “no hay mal que por bien no venga”. Aquesta idea té ressonàncies estoiques, dignes del “noimporta el que et passa, importa com et prens el que et passa” d’Epictet. Si relaciones aquesta visió amb la màxima de Shakespeare, seràs indestructible: “Tot el que passa, convé”.

No és senzill viure així, és clar. O sí. Per això agraeixo un llibre com aquest: insufla ànims, ajuda a encarar la vida sense dramatisme, il•lumina. Cadascun d’aquests contes és una lliçó, una empenteta a l’ànima, un tònic espiritual, un licor estimulant. Pots prendre-te’l d’una tirada o bé a glopets petits i espaiats.

Aquesta antologia de contes a cura de Marta Millà resulta, doncs, molt útil i inspiradora: obre-la els dies en què et ronda el desànim i la lucidesa et flaqueja, aquells en què et lleves ennuvolat,
i t’ajudarà a abraçar-los amb tot el que contenen, a valorar-ne l’encant i a captar-ne la llum pròpia.

Les delicades aquarel•les de Jordi Arcalís són raigs de sol entre les pàgines, i la música de Curti suposa el diapasó més eufònic sobre el qual pots volar mentre llegeixes. Aquest llibre, per si sol, constitueix una agradable i subtil eina de meditació. Bona lectura.

VÍCTOR-M. AMELA

Contes Zen, petites històries per a despertar Cadascun d'aquests contes és una lliçó, una empenteta a l'ànima, un tònic espiritual, un licor estimulant. Pots prendre-te’l d’una tirada o bé a glopets petits i espaiats. VÍCTOR-M. AMELA